Desnonament per impagament de lloguer

La qüestió sorgeix en un arrendament de renda antiga, en el qual el pagament inclou l'import del consum d'aigua de l'habitatge que és carregat a l'arrendadora per l'empresa subministradora que, al seu torn, es repercuteix a l'arrendatària.

Davant d'una factura de consum d'aigua desproporcionadament elevada (20 vegades superior a l'habitual), l'arrendatària va suspendre el pagament i va requerir a l'arrendadora un número de compte per poder realitzar el dipòsit mensual d'ingressos, sense cap resultat positiu.

L'entitat demandant va sol·licitar la resolució del contracte i el desallotjament de l'arrendatari al·legant impagament de lloguers i consums d'aigua. L'arrendatària, per la seva banda, va argumentar que no podia fer el pagament per falta d'un número de compte proporcionat per l'arrendadora i que el consum d'aigua reclamat era desproporcionat.

El Tribunal Suprem considera que l'arrendadora no va actuar de bona fe perquè no va investigar ni justificar un consum desproporcionat d'aigua. Si les parts havien acordat que era una prestació de l'arrendatària pagar el consum d'aigua, i el vincle convencional amb l'empresa subministradora d'aquests serveis era mantingut exclusivament per l'arrendadora, tal com havia estat acordat per les parts, és una exigència derivada dels principis i deures ètics que l'arrendadora estigui interessada a conèixer els motius de l'import d'aquest rebut tan desproporcionat, i així donar a la demandada l'explicació obtinguda al respecte, amb les correccions que, si escau, fossin necessàries, però no limitant-se a imposar el seu pagament, en funció del caràcter literal de l'acordat, sense prestar la col·laboració necessària per determinar els motius d'aquest import excepcional.

En aquestes circumstàncies, no es pot considerar que s'hagi produït un impagament de la renda amb l'entitat resolutòria del contracte. La jurisprudència no ha tancat el pas al fet que, als efectes de determinar l'incompliment de l'obligació de pagament, no s'hagin de considerar les circumstàncies específiques concurrents en cada suposat litigi.

L'arrendadora va fer cas omís de la justa petició d'aclariment de l'arrendatària i li va enviar una sol·licitud de pagament en la qual, a més, no enregistrava un compte corrent per pagar els ingressos pendents, malgrat els intents documentats de l'arrendatària en aquest sentit, que es va veure obligada a recórrer a un expedient judicial de consignació.

El Tribunal Suprem estima el recurs de cassació i afirma que no s'ha produït cap incompliment de l'obligació de pagament per part de l'arrendatària, ja que l'arrendadora no ha proporcionat un mitjà adequat per al pagament dels lloguers.